Què dir! Després d'aquest magnífic cap de setmana a la muntanya. Com deia el darrer dia, no és tant la pena de marxar, si no la pena de no poder quedar-se 'ad infinitum' en aquesta paradisíaca situació.
Bona companyia, lloc preciós i practicant tot el dia ioga.
Aprenent, coneixent, descobrint! això sí que és vida!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Un camí ple de fulles, com el de la foto.....i d'obstacles i reptes, pero segur que ple de bons moments, bones sensacións i llum.
ResponderEliminarEl millor és que en aquesta etapa hi som tots junts, per agafar forces i seguir caminant... tots sabem que estem aqui amb algun propòsit
Sat Nam